Decisions econòmiques i comercials per dominar el món

Des de la Segona Guerra Mundial estem vivint una pràctica hegemonia econòmica dels Estats Units. L’avenç tecnològic, el capital humà, i el gran grau d’obertura comercial iniciats per la potència són alguns factors del triomf de la pax americana a llarg termini, però també trobem altres països que s’han beneficiat d’aquest procés de creixement globalitzat.

Durant aquest període observem una expansió econòmica a nivell mundial que s’inicia cap al 1950 en acabar el període de recuperació dels participants al conflicte bèl·lic -amb el Pla Marshall sobretot-. Aquest creixement ve donat per la progressiva liberalització dels mercats, juntament amb un augment de l’efecte globalització comercial iniciat ja al s.XIX. Conseqüentment, n’han anat sorgint països beneficiaris i d’altres perjudicats.

La liberalització i obertura dels mercats -al bàndol capitalista- ve donada per un “consens” entre vencedors per estabilitzar els mercats i crear un sistema comercial que els interconnectes en un comú. D’aquesta forma es va crear l’Acord General sobre Comerços i Aranzels (GATT, 1947) com a mecanisme per fixar un conjunt de normes comercials i concessions aranzelàries entre els 23 països firmants. Entre els anys 70 i 80 l’acord va sofrir una crisis degut a l’augment de la competència que va fer que tant a Europa com als Estats Units es fixessin altes taxes d’interès que conduïren al proteccionisme (sobretot en el sector agrari). Al 1994 es va crear l’Organització Mundial del Comerç, un organisme internacional que es dedica a organitzar el comerç de béns, serveis i drets de propietat. Tot i que poden ser subjectes a possibles influències unilaterals.

La nostra hipòtesis és que les Organitzacions Internacionals que en un principi haurien de ser llocs de negociació i consens, acaben esdevenint manipulades pels interessos dels països amb més poder. De tota manera, aquest sistema de poder, on els més forts han imposat els seus sistemes ha funcionat durant tota la història, però mai s’havien desenvolupat en estructures multilaterals, i això és conseqüència del llarg procés de globalització i ha culminat amb l’arribada del món del Internet. La prova és que sempre hi ha hagut països disposats a plantar cara -actualment trobem casos com el de Venezuela, Iran o fins i tot Rússia-, i se’ls ha exclòs de les decisions en aquests organismes.

En aquest cas s’han escollit sis països amb realitats nacionals diferents, però que al mateix temps són poderosos dins del seu entorn -Alemanya, Brasil, Federació Russa, Gran Bretanya, USA i la Xina-. En un inici, ens crida l’atenció veure com els EEUU i la Xina es separen de la resta en quan a creixement del PIB, però en comparar-ho amb el PIB/càpita, és EEUU juntament amb Alemanya i Gran Bretanya els que aquest cop es separen del grup. Aquesta contradicció és deu al tipus de producció que hi ha als països. Evidentment, el benestar al món occidental, sobretot als països que controlen les Organitzacions Internacionals, és major que als països en vies de desenvolupament.

 
D’aquesta forma, veiem com aquests països, tot i no augmentar en producció augmenten en benestar social -caldria utilitzar altres índex per veure si el benestar és de la societat o de les elits-. Aquests països, no només formen part de les estructures internacionals, sinó que són països amb més poder que per exemple Brasil o Rússia.

El cas de Brasil o Rússia són clar exemple de països amb menors graus de benestar, però similars graus de creixament econòmic; per altre cantó Xina i EEUU, que tenen una tendència similar de creixement que en el cas de Xina no esta correspós pel mateix augment de benestar que la seva parella, i per l’altre cantó el cas de Rússia i Brasil, que tenen un creixement similar a Alemanya i Gran Bretanya, però amb desigual benestar.

Els territoris soviètics ja van estar fora de l’esfera de joc durant la guerra freda i Brasil, tot i estar subjecte als interessos del GATT i més tard de la OMC no ha aconseguit col·locar-se al mateix nivell de benestar que els països europeus i Estats Units. Queda evidenciat el poder que segueixen tenint les antigues potències: Alemanya, Regne Unit i Estats Units sobre l’Organització Internacional. 

En el següent quadre però veim un fet curiós en la balança comercial; veiem com el comerç ha beneficiat a Alemanya, Xina i Rússia en els últims anys, en canvi pel que fa als Estats Units la trajectòria negativa de la diferència entre exportacions i importacions ens indica que les exportacions són menors a les importacions. Això ens fa pensar que es podria tractar d’un procès de “decaiguda” dels Estats Units i sorprenentment també de Gran Bretanya -en termes comercials- (tot i que segurament supleixen en els guanys financers).

Creiem doncs que aquests organismes són altament influents per dictar regles que afavoreixin algun tipus de “joc” a favor d’interessos unilaterals. Actualment, el Banc Mundial -i també actuant a través d’organitzacions com el BIRF o la CFI -, el Fons Monetari Internacional o fins i tot la Organització Mundial del Comerç, poden arribar a esdevenir igualment instruments de control socio-polític.

Amb tot això no volem dir que el comerç mundial no és bo, ni la globalització que l’acompanya -ja sigui a nivell social, cultural o tecnològic-, però s’hauria d’aconseguir que les Organitzacions Mundials gaudissin d’un poder decisori equitatiu i que no estiguessin determinades per les capacitats econòmiques del membres, sinó pels interessos reals del col·lectiu.

També hem contemplat l’opció de “tornar” a utilitzar el sistema de negociació del GATT, amb acords multilaterals que es recolzin entre els països de zones geogràfiques o característiques productives semblants; fent front comú davant d’exigències externes i actuant simplement com un sindicat de països amb capacitats productives semblants. Això suposaria fer un pas enrere a la globalització i fins a quin punt estem tots disposats a fer-ho?

Així doncs es vol deixar clar que el debat no es centra en si el comerç internacional és bo o dolent -ja que certament creiem que és segur que sí, igual que funciona el comerç domèstic- sinó, en com les institucions internacionals han esdevingut instruments que han provocat forts desequilibris de poder, fent que alguns països hagin crescut més que altres tot i estar reglats sota les mateixes estructures.

 
MATERIAL BIBLIOGRÀFIC:

– http://www.ggdc.net/Maddison/content.shtml:  estadístics MADISSON.

– http://www.choike.org/documentos/ifis_bic_info_brief.pdf : web que explicativa les conseqüències d’organitzacions mundials que afecten sobre un comerç just.

– http://www.wto.org/indexsp.htm : ORGANITCACIÓ MUNDIAL del COMERÇ

– http://www.wto.org/spanish/res_s/statis_s/its_s.htm : estadístiques sobre el comerç mundial.

http://www.desarrollo.edu.py/capacitacion_maestrias.html : INSTITUTO DESARROLLO.

Tweet