La globalitació i el nou ordre mundial que comporta:

http://www.ara.cat/economia/Xina-prohibeix-pagar-quotes-aerolinies-CO2-Europa_0_641335960.html

Aquesta notícia, que posa de manifest els diferents interessos tant d’empreses com de governs, ens sembla  un bon exemple  per parlar de la globalització.

La globalització és un concepte  molt ampli, poc definit i que cadascú utilitza a la seva manera.

El cas de la notícia que reproduïm, és un clar exemple de globalització escèptica, on els interessos de les empreses i els governs poden crear aliances tan poc naturals entre els EEUU i la Xina en confrontació a la Unió Europea.

En termes de globalització, els escèptics són un corrent que nega l’existència de noves característiques en la globalització, és a dir, reneguen del propi concepte, al qual titllen de “fashionable” (de moda). Hirst i Thomson, representants significatius d’aquesta tendència, aporten dades estadístiques per afirmar les seves hipòtesis: segons les seves dades, la interdependència econòmica mundial no ha crescut des dels anys 90 del segle XX; com tampoc no ha obstaculitzat el desenvolupament de noves formes de govern de l’economia a nivell nacional o internacional.

La veritat és que, al nostre entendre, quan analitzem les notícies econòmiques que impliquen relacions entre diversos Estats, com la que hem posat d’exemple, tot indica que aquesta és la manera més freqüent d’entendre la  “globalització”.

Encara que aquest concepte hagi fet fortuna tant entre els acadèmics com entre l’opinió pública, sembla que no és el què és: pot ser que sigui una creació de la ideologia neoliberal per legitimar el desmantellament de l’Estat del Benestar i de l’Estat-nació?  Això és el que opinen molts dels escèptics i els “antiglobalització”, però cal dir que, de moment, els països més favorables a la globalització econòmica  no han reduït el seu Estat de Benestar, és més, sembla que és aquest Estat de Benestar el què els dóna certs privilegis en l’economia global.

De fet, encara que la idea de la incompatibilitat entre globalització i l’Estat del Benestar es tan àmpliament difosa, hi ha autors que sostenen que poden ser compatibles, ja que ambdós  es retroalimenten.

Aquest és el cas dels transformacionalistes, que és la manera d’entendre la globalització que nosaltres defensem, com a possibilitat real d’avançar cap a una societat global més equitativa i més justa. Aquest corrent rebutja la tesis dels hiperglobalistes ja que atorga la primacia a la interdependència entre les relacions institucionals i socials i no a les econòmiques, encara que reconeix la importància d’aquestes. Els aspectes que han d’assumir el protagonisme són els polítics, culturals i tecnològics, ja que la globalització s’entén com una reordenació del temps i la distancia en la vida social, i en aquest procés Internet, la comunicació instantània i, en general, les noves tecnologies tenen un paper central, ja que permeten la comunicació i la relació al marge (o per sobre) dels paràmetres tradicionals de territoris, horaris, etcètera.

La base de les tesis transformacionalistes és la convicció de que la globalització és una força motriu per a canvis polítics, socials i econòmics que configuraran un nou ordre mundial.

David Held, un dels especialistes que ha estudiat a fons el tema, defineix la Globalització de la següent manera:

“La Globalització és un fenomen fonamentalment espacial; ocupa un espectre que va del local al nacional per una banda i al supranacional i global per l’altra. Es refereix al ventall de connexions, relacions i Networks entre comunitats humanes, a la intensitat creixent d’aquests fenòmens i al ritme cada cop més ràpid amb el qual es produeixen(…) Quan parlem de globalització estem parlant, en definitiva, de les interconnexions – en temes  que van del cultural al penal, del financer al mediambiental- entre les diferents regions del món, i de la manera com es transformen al llarg del temps”.

Per nosaltres aquesta és una definició que reflecteix el què el concepte Globalització hauria de ser, malgrat que creiem que en aquests moments respon més a les tesis escèptiques.

Aquesta globalització més social, que promou un funcionament cooperatiu a nivell mundial, on les relacions entre els pobles no estiguin basades exclusivament en els intercanvis o el domini econòmic i la informació arribi a tothom sense censura prèvia per part dels Estats, és, al nostre entendre, una eina que pot ser fonamental en la lluita contra els grans mals que, ja entrat el segle XXI, l’humanitat continua arrossegant: milions de persones patint fam i malalties fàcils d’eradicar,  dictadures,  violència…

Cal però, donar-li el tomb necessari  i aconseguir  que la societat civil prengui consciència de la importància que un moviment globalitzador d’aquestes característiques pot tenir per a les generacions futures.

Tweet