Torna a haver-hi boira al canal de la Mànega?
Comments(0) La Gran Bretanya torna a posar pals a les rodes a la Unió Europea
Com podem veure en la notícia que hem penjat, se’ns mostra una nova de desavinença entre els britànics i els europeus continentals, dels quals els primers sembla que no s’acaben de refiar. Els euroescèptics britànics (una bona part tant de la classe política com de la població) estaven exultants després del veto de Cameron i de la seva defensa aferrissada de la City. Però molts analistes polítics i econòmics no ho veuen tan clar, perquè els britànics i els continentals estan condemnats a entendre’s. La Unió Europea perdria molt sense el Regne Unit, com aquest sense la Unió Europea.
Però, de moment, el Daily Mail (diari euroescèptic) titlla la Unió Europea «d’Estatista, sobreregulada, antidemocràtica i corrupta». I per la seva banda, els federalistes europeus veuen als britànics com a «arrogants, agressius, ignorants i, sobretot, mentiders quan parlen d’Europa.
Malgrat les seves posicions crítiques, que molt sovint han dificultat de manera important els avenços, també s’ha de destacar que el Regne Unit ha fet contribucions crucials en el si de la Unió Europea. Des de la cooperació al desenvolupament, fins a l’Espai Europeu d’Investigació, moltes iniciatives i polítiques comunitàries serien molt diferents sense les aportacions britàniques.
Com diu l’analista Charles Grant, «el Regne Unit va animar a la UE a mirar cap enfora i veure la globalització més com a oportunitat que no pas com a amenaça».
I doncs, com és que ara té un plantejament que va en conjuntura amb el paradigma escèptic? Què ha passat que els hagi fet canviar tant de posició respecte a la globalització? Potser ha estat el canvi de govern i les diferències són pel diferent color polític?
Nosaltres creiem que no. Creiem que més que un canvi en les posicions respecte de la globalització es tracta d’una tradició política molt arrelada, d’una manera d’entendre el món i de la seva peculiar naturalesa.
La Gran Bretanya va ser el país que va crear el Govern representatiu modern, va ser un gran Imperi durant segles, amb una població de gairebé 500 milions de persones que depenia econòmicament i políticament d’ella i amb la Commonwealth of Nations que és una organització de 53 estats independents que comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit, encara que no tinguin cap mena de submissió envers la corona britànica. El seu objectiu principal és la cooperació internacional en l’àmbit polític i econòmic. I a més, un dels nuclis financers més importants del món és la City de Londres, que vol mantenir la seva independència fiscal i el seu règim de funcionament actual.
I tot això crea una visió del propi Estat i del món que ha marcat no tan sols les relacions amb l’Europa continental sinó també amb la resta del món. La seva supremacia s’ha anat acabant, el món financer comença a virar cap a les economies emergents i la City es veu amenaçada per totes bandes. D’altra banda, les darreres dècades el Regne Unit ha anat perdent veu en l’escena internacional i es detecta una certa fragilitat del liberalisme britànic.
Ja per acabar, la classe política britànica menys europeista veu Brussel·les com el centre dels atacs cap a la City, i en conseqüència, no volen cedir ni un pam més de sobirania a les institucions de la UE.
Tot plegat un bon embolic.
