Notícia: La Vanguardia en català | 01/02/2012 – 17:17h

 Mor el professor Fabiá Estapé.

El que va ser rector de la Universitat de Barcelona i col·laborador durant 50 anys de ‘La Vanguardia’. Va morir aquest dimecres a Lleó

 Barcelona (Redacció i agències).- Fabiá Estapé ha mort aquest dimecres a Lleó. Havia nascut a Portbou, el 1923. Va ser professor de Política Econòmica a la Universitat de Barcelona i va arribar a ser Rector de la mateixa en uns anys molt complexos.

 Va fer un parèntesi en la seva vida acadèmica, durant el qual va ser membre de la Comissió Consultiva del Pla de Desenvolupament i comissari adjunt del mateix en el període 1972-74. Acadèmicament, la seva aportació més important va ser la difusió a Espanya de l’obra de J. Schumpeter i de l’anomenada escola històrica i institucionalista.

Primer introductor a Catalunya i Espanya de les teories de Schumpter

Aquesta notícia va aparèixer a La Vanguardia i la resta de diaris d’àmbit català i estatal el passat dia 1 de febrer. Al llarg de tota la setmana la figura de l’economista Fabià Estapé ha estat protagonista en tots els mitjans de comunicació com diaris, ràdios, premsa escrita i digital; així com a les xarxes socials. En la immensa majoria dels casos s’ha sentit la veu dels seus amics, d’alumnes il·lustres, com també s’han sentit intervencions a TV3 i a Catalunya ràdio del mateix Estapé, ja que aquest va col·laborar durant moltes temporades en el programa matinal conduït per Antoni Bassas amb les seves «Lliçons d’economia recreativa». Però també hi ha hagut veus crítiques amb la seva figura, que sense menystenir la seva importància tant en el camp de l’economia com en el de la docència, posen en dubte una trajectòria político-ètica tan impecable com es vol fer veure.

Tenint en compte que Estapé ha estat, sens dubte, un dels economistes espanyols més reconeguts del segle XX, i l`introductor al nostre país de les teories sobre els cicles econòmics de Schumpeter (el seu economista més admirat), hem pensat que seria interessant incloure aquesta noticia en el nostre blog.

Fabián Estapé va estudiar Dret a l’Universitat de Barcelona i va fer el doctorat a Madrid amb una tesi sobre «La reforma Tributària» per la qual va guanyar el prestigiós premi «Román Riazo». Posteriorment va ser impulsor de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona i posteriorment, de la de Saragossa. A més de professor en aquestes dues facultats, va realitzar una important feina com a investigador que es va materialitzar en obres entre les que destaquen  “Assajos sobre economia espanyola” (1972) i “Projecció de l’investigació en el desenvolupament de l’indústria a Espanya” (1996), per la va rebre nombrosos premis i condecoracions.

També va  col·laborar durant 50 anys a La Vanguardia, iniciant el gran canvi en el tractament periodístic i la difusió de l’economia.

Un com vista la seva faceta científica i acadèmica, pel que fa a la seva tasca com a polític i gestor, també és una figura polifacètica. Va se degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, des del 1962 al 1965. El gener del 1969, Estapé va prendre possessió del càrrec de vicerector d’aquesta Universitat i el novembre del mateix any va ser nomenat Rector, càrrec que va ocupar fins al 1971, quan a instàncies de López Bravo va ser designat Comissari Adjunt del Pla de Desenvolupament Econòmic, en el qual va col·laborar amb López Rodó i el grup dels anomenats “tecnòcrates”, gent amb una sòlida preparació tècnica i acadèmica (economistes, advocats, enginyers…) amb ideologia conservadora, propers a l’Opus Dei,  fidels a Franco i a la dictadura,  però partidaris de liberalitzar l’economia i el règim polític espanyol sense però arribar a la democràcia.

Estapé va tornar a ocupar el càrrec de Rector el 1975, i per a molts estudiants d’aquella època (comunistes, anarquistes, trotskistes, maoistes, demòcrates i nacionalistes) que van ocupar el Rectorat en senyal de protesta, el Rector era un jerarca del règim franquista que calia combatre. Un any més tard va presentar la seva dimissió i va passar a formar part del sindicat CCOO de Catalunya per després afiliar-se al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC); i des de la transició de la dictadura a la democràcia fins a la dècada dels 90 va exercir influència en l’elit de l’esquerra catalana.

Fabià Estapé fou doncs, una figura sens dubte polifacètica, contradictòria i polèmica que, segons sembla, -ja que nosaltres no vam poder copsar-ho personalment per una qüestió d’edat- tenia un magnetisme i una simpatia personal enorme, que han fet que personatges tant i tant distants entre sí com Narcís Serra i Rodolfo Martín Villa es considerin els seus deixebles i els seus amics.

Tot seguit, dues fotogradies de Fabià Estapé:

Tweet